Dia #13. Alcanadre – Logroño

Hora de sortida: 06.45
Hora d’arribada: 14.00
Km.: 30 aprox.

“Això és una altra cosa!”
Si l’altre dia entrava a La Rioja en dia festiu… avui he entrat a Logroño amb el dia de festa local també! jaja

Avui a les 6 ja sonava el despertador. Aquesta nit no ho dormit massa bé… entre les molèsties de totes les articulacions i el soroll dels trens…
Just quan obria la porta per marxar, s’ha despertat el senyor Osé, ens hem despedit i ens hem desitjat un ‘buen camino’…
Segons la guia, avui tocava l’etapa més dura del Camí de l’Ebre. Sobretot perquè al sortir d’Alcanadre s’havia de pujar i baixar una muntanya, que segons deia, era ‘muy dura y con muchas piedras en el camino’… doncs bé, no era més que anar de Falset fins a Sant Gregori (han exagerat molt).
He passat per una ermita i després de caminar, com ja de costum, pel costat de la via del tren, he arribat a Arrubal.
Portava uns 12 Km. i he aprofitat per esmorzar. Avui un super entrepà de truita amb formatge!
No m’he entretingut massa, l’entrada a Logroño ja m’habien dit que era llarga, i tenia ganes d’arribar.
Abans, però, quedava passar per Agoncillo… un poblet a 5 Km. d’Arrubal. I d’aquí ja fins a Logroño. El tram s’ha fet una mica pesat. Al principi m’ha costat trobar la sortida del poble… sort que quasi sempre coincideix amb el GR99 i és fàcil. Normalment el GR també passa per les mateixes poblacions, però fa bastant més recorregut… aquest cop, però, en la sortida del poble coincidien.
He anat seguint les fletxes (que extranyament n’hi habien poques) fins un punt que era desconcertant. El GR seguia recte (la opció que jo creia correcta) i després hi habia un túnel que creuava les vies que, igual que al GR, tampoc es veia cap fletxa. He optat per seguir recte… quan de sobte, una veu que sortia d’un jardinet que m’ha ‘salvat’…
– Eh tuuuu!! Que estas haciendo el camino?
– Si, si…
– Pues vuelve que el camino passa por aqui debajo del túnel! Ya verás las flechas más adelante. Quiero pintar una flecha aquí pero no me dejan…
– Vaya… gracias! Muy amable.
I sort… sinó ja em veia caminant més del compte!
Els següents Km. han estat durant bastanta estona per la carretera nacional (estic indignat de la quantitat d’esfalt que he fet) i després ha començat l’entrada eterna a Logroño passant entre masies i camps de cultiu.
He de confessar que no m’he pogut resistir d’agafar un grapat de cireres d’uns cirerers que estàven a la vora del camí… jejeje.
Això sí, prefereixo l’entrada a Logroño que l’entrada a Saragossa!

Un cop a la ciutat (tot perfectament indicat) he optat per anar a un alberg de peregrins privat enlloc del municipal.
Per varies raons… perquè em queia més a prop… perquè tenia rentadora… i perquè tenia massatgista!!
El tema de les cames comença a ser delicat… i crec que enlloc d’una ruptura de fibres és una sobrecàrrega brutal. Avui també m’apareixia a l’altra cama… però intento no fer-li cas.

A l’alberg ja he notat un aire diferent… la gent és super amable i ja no estic sol! jajaja
La Blanca, que és la jefa m’ha tractat super bé i m’ha ajudat a rentar la roba i estendre-la… la massatgista m’ha dit que el que tinc a les cames encara és poc per tots els Km. que porto, m’ha destensionat una mica els músculs… i he estat xerrant amb alguns catalans.
Hi ha un noi de Tarragona, el Javi, que el fa amb bici… va començar ahir de Roncesvalles i s’ha ‘cascat’ 145 Km. avui (toma!). I hi ha dos homes de Barcelona que també el fan amb bici, però a un altre ritme.

És curiós que, quan explico a qualsevol persona el que estic fent, tots em pregunten el mateix:
– I tu vas fins a Santiago??
No sé que pensar…

Res, que fa una estona hem anat amb el Javi a buscar algo de menjar preparat i ara ja toca anar a fer nones.
Si demà el temps ho permet, més!

Una estimada des de Logroño (puerta del Camino).

P.D. Us adjunto una foto amb la Blanca, el Javi i un dels homes de Bcn.
I aprofito per fer propaganda d’aquest alberg… li he promès a la Blanca a canvi de la foto! Albergue “Puerta de Revellín”, super bona gent! 😉