Doncs sí, tots els rumors… tot el que comentava… tot el que semblava ser una broma… ÉS CERT!
Aprofito avui (i dic avui perquè encara no he anat a dormir i per a mi encara és avui…) que ha començat oficialment el ‘Año Santo 2010’ per anunciar-vos que definitivament em llençaré a l’aventura… sí, sí, definitivament el proper mes de juny faré la travesia de Falset (porta de casa meva) – Santiago (porta de la santa catedral) a peu… ja sigui caminant o corrent a estones.
Sembla una bogeria (i ho és, ho reconec…) però el que des de petit portava dient com si fós una broma, es farà realitat.
L’última vegada que vaig estar a galícia (en part també sóc d’arrels gallegues), l’any ’99, en una de les visites a Santiago de Compostela i mentre contemplava la multitud de pelegrins que anàven arrivant… recordo que els hi vaig dir a mons pares… – Quan sigui més gran, jo també faré el Camino… però des de Falset -. Clar, era un crio i no em van fer ni cas… van doguer riure pensant que deia bestieses.
A finals de l’any passat i després d’uns anys d’aquesta anècdota, els hi vaig tornar a dir… però aquesta vegada era de veritat. El 2010 seria any Sant i si no ho feia ara, ja no ho faria… i no entraré en detalls del que en pensa la família, però per això he creat aquest Blog.
Ja sigui perquè els de casa no pateixin o per compartir amb vosaltres tot el que visqui… el cas es que us convido a que seguiu la meva experiència a tarvés d’aquí. A partir del 31 de maig (si tot va bé) i durant cada dia del Camino intentaré comentar tot el que em vagi passant, ja sigui físic o psíquic… jeje. Espero que ho seguiu!
Una abraçada!
Oscar.
Hola Òscar,
Salutacions molt cordials, m’he assabentat de la teva “aventureta” per mitjà del Xavi Queraltó (som companys de feina, junt amb en Ronald). Dessitjo i espero que te respectin les lesions i que culminis la teva proposta.
Des de la meva humil posició t’encoratjo i t’animo en aquesta “empresa”…ÀNIMS, ÀNIMS, ÀNIMS….
Seguiré els teus passos (mai millor dit), passa’ns tota la informació.
Des de la Pobla de Mafumet ÀNIMS, ÀNIMS, ÀNIMS…
Manel i Marta
Curiosament al ’99 també vaig gastar un dia a Santiago mirant com la gent feia cua per ficar-li ma a la catedral. Ara això sembla que s’ha acabat, però no la il·lusió del PEREGRÍ. Llàstima que jo ja soc gran fins i tot per anar-hi en bicicleta.
Estic convençut que arribaràs sa i estalvi!
Ànims PEREGRÍ !!!
Come on PILGRIM !!!
Mols anims Niño:D!!!
Estic segura que ho aconseguiràs….ja t’anirè seguint i vull la foto finish dedicada ehhhhhh??
I en moment de debilitat: NO HAY DOLOR!!
un besito;)
Venga Oscar, que ja arriva el Moment!!!!!
Ànim, ànims !!!! i… entrena força aquests díes que et queden!!!!
Camí… aquesta paraula sempre em fa pensar en la mateixa frase: “Si vols saber com és el camí, pregunta als qui tornen”.
Lluita pels teus somnis, t’estan esperant…!
Endavant!
Hi tant que ho seguirem! Però ojo que encara queden molts dies i, per tant, moltes opcions que et tornin a robar l’iphone quan vagis a sopar amb la teva parella, jejeje (L)
Nah! Ànims amb lo camí!! 🙂
Estàs boig!!!!!!!!!!!!!!
no et fa por anar sol????????????
pries prendre una nena….jeje!!!!!
ànims!!!!!!!!!
pivón! amb aquestes malles marcant lo cul segur que tindràs moltes seguidores fent lo camino!! xDD animus i aquí tens la teva fan número 1!!